09 febr. Avanç femení imparable en la ciència, menys a les carreres STEM i a les càtedres
Les acadèmiques i les investigadores a Europa encara es troben en un desavantatge clar respecte als seus col·legues masculins. Ells arriben en una proporció més gran a les càtedres i a la direcció de departaments, així com al govern de les universitats, segons l’Informe U- Multirank, una eina que presenta més de trenta indicadors al voltant de l’ensenyament, l’aprenentatge, la recerca, la transferència de coneixement, l’orientació internacional i la participació regional en 2.200 institucions de 96 països.
Aquest mateix estudi assenyala que les dones representen la meitat dels estudiants de llicenciatures i màsters, i la seva presència és lleugerament menor entre els estudiants de doctorat (48 %) i personal acadèmic (45 %). Tot i això, és en la categoria de full professors, l’equivalència de catedràtics en l’àmbit anglosaxó, on la distància s’allarga: 29 % de catedràtiques enfront de 71 % de catedràtics. Pel que fa als rectors i vicerectors, la proporció és d’1 davant de 5.
Pel que fa a les investigadores, a les institucions educatives amb alta dotació de recursos la presència femenina també és menor: representen el 24 %, i arriben al 36% quan es tracta de centres amb menor percentatge d’inversió destinada a la recerca.
Pel que fa als àmbits de coneixement, les institucions amb una majoria de graduats en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (camps STEM: ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) tenen menys dones estudiants i menys personal acadèmic femení. Com a contrast, les dones sobrepassen el 50 % en àrees com la infermeria, el treball social, l’educació i la psicologia.
Un aspecte positiu és que hi ha àmbits de coneixement amb una representació més equilibrada entre homes i dones com són les ciències empresarials, la ciència política, la història i la química.
Per què persisteix aquest patró cultural i educatiu? La importància de bons referents durant l’escolarització infantil i primària, l’orientació professional al batxillerat, la presa de decisions professional en acabar els estudis universitaris i les dinàmiques pròpies de la cultura laboral de les universitats poden trobar-se darrere d’aquestes diferències.
La presència femenina disminueix a mesura que avança el nivell acadèmic
A Espanya, segons l’Informe CYD 2021/2022 la presència de dones entre el personal docent i investigador (PDI) ha augmentat en els darrers cinc anys, especialment en la figura de catedràtica d’universitat (augment de 4,3 punts). Tot i amb això, continua sent la categoria amb menor participació femenina: el 25,6 % dels catedràtics són dones, una diferència notable si tenim en compte que les dones representen el 43,3 % del total del PDI.
Aquest mateix informe assenyala que a la universitat hi ha més dones matriculades que no pas homes. La dada és més que significativa perquè assenyala una tendència clara: l’avanç i l’afany de superació de la dona a la universitat. Tot i així, la presència femenina disminueix a mesura que avança el seu nivell acadèmic.
Tot i que en els darrers vint anys s’ha produït un creixement lent i sostingut, l’informe també es pregunta per la baixa presència de dones als graus vinculats a les carreres STEM. Un exemple: només a Informàtica no arriba al 14 %. Xoca perquè en aquestes àrees s’estan generant més i millors ofertes de feina en el context de l’aparició de les noves professions.
Només una cambra de catedràtiques a Catalunya
També a Catalunya, segons dades facilitades pel Departament de Recerca i Universitats (UNEIX, 2021), la realitat és molt similar: 25,5 % de catedràtiques davant 74,5 % de catedràtics. D’acord amb aquesta mateixa font, a Catalunya es dona a més la paradoxa que la sobrerepresentació femenina als estudis de grau i màster (60/40 % a favor de les dones) s’inverteix en les beques pre i postdoctorals (58/42 % a favor dels homes).
Per tant, es pot parlar d’una clara segregació horitzontal en l’elecció dels estudis, així com una segregació vertical o sostre de vidre en la progressió acadèmica. Aquesta segregació afecta tant l’avanç de la carrera investigadora, especialment la figura de catedràtics i catedràtiques, com la presència en llocs de responsabilitat de la gestió universitària.
Com es pot revertir la tendència
Davant d’aquesta situació, què podem fer? Un informe publicat per la National Academies of Sciences and Engineering titulat “Beyond Bias and Barriers : Fulfilling the Potential of Women in Academic Science and Engineering” oferia un possible diagnòstic així com les mesures per revertir aquesta tendència als Estats Units.
Segons aquest informe, l’escassa presència de dones en àmbits STEM i en els nivells acadèmics més alts és conseqüència de factors externs que no tenen a veure amb la capacitat, l’interès i les habilitats tècniques. L’origen es troba més aviat en allò que la literatura acadèmica ha englobat tradicionalment sota el nom de “sostres de vidre”.
Aquests sostres tenen a veure amb determinades barreres organitzatives a les institucions acadèmiques. Però també amb diferents vivències per gènere de les demandes de la feina i la família, que incideixen en la presa de decisions sobre la pròpia carrera acadèmica. També es detecta una cultura acadèmica establerta en què es dona una infrarepresentació femenina en posicions de decisió i de lideratge acadèmic, fet que alhora pot retreure les dones PDI davant el repte que suposa assolir aquestes posicions.
Davant d’aquest sostre de vidre potser algunes dones s’autoimposen barreres que marquen les seves trajectòries: el que els experts anomenen biaixos implícits. Podríem anomenar-los “sostres de ciment”, més difícils de trencar perquè depenen d’un canvi de perspectiva davant de determinats àmbits o posicions especialment ocupats per homes com són les carreres STEM i els llocs directius.
Per revertir aquesta tendència cal una combinació hàbil de mesures externes, de cultura corporativa, de referents educatius femenins en aquestes àrees i, sobretot, una millora de la determinació i l’autoconcepte femení. La voluntat és una porta que només s’obre des de l’interior de cada persona.
Treballar en referents i autoconcepte femení és important
En quin moment i per què les trajectòries brillants de les dones es perden o es dirigeixen a altres sectors llunyans a la recerca i la ciència? Cal abordar aquesta qüestió des de l’acadèmia amb rigor i valentia, especialment en el marc del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, que celebrem cada 11 de febrer.
Potser l’exemple [de científiques] que sí que van superar aquestes i altres barreres més contundents i explícites, com Hipàtia d’Alexandria o Hildegarda de Bingen a l’Antiguitat, Anne Conway a l’època moderna, o Ada Lovelace al segle XIX i és clar! Rosalind Franklin, dona decisiva en el descobriment de l’ADN, o Margarita Salas, que va iniciar el desenvolupament de la biologia molecular, i Pietat de la Cierva, que va liderar un laboratori civil en un entorn militar, ens puguin servir d’inspiració. Sens dubte, les seves vides parlen d’una clara determinació.
A les nostres mans hi ha prendre consciència d’aquest avenç, però també dels reptes pendents. Les institucions educatives, des de l’educació primària fins a la universitat, poden assumir aquest protagonisme. Es tracta de continuar treballant en el disseny de mesures que facin visible el talent femení i que inspirin les generacions futures. Aquest canvi en la cultura laboral i educativa farà possible que floreixi tot talent amb futur, també el d’aquelles nenes que mai volgueren ser científiques.
Dra. Consuelo León
Responsable de la Unitat d’Igualtat i directora de l’Observatori de Polítiques Familiars de UIC Barcelona
