Onze anys després d’haver-se jubilat, Josep Olives Puig, primer degà de la Facultat d’Humanitats, una de les facultats fundacionals de UIC Barcelona, ens va visitar el dia 11 de gener, per celebrar els 25 anys de UIC Barcelona i de la mateixa Facultat d’Humanitats. Convidat per l’actual degana de la Facultat, Judith Urbano, i acompanyat de la seva dona Lizette, durant la visita va tenir lloc un col·loqui amb professorat actual de la Universitat, en el qual es va mostrar molt entusiasta de poder tornar a trepitjar la que va ser casa seva durant els primers deu anys d’existència: “El millor regal dels Reis Mags”, va dir en arribar.

Josep Olives és una persona somrient i amb els cabells canosos. Amb vuitanta anys a l’esquena, qualsevol diria que continua amb la mateixa edat amb què va deixar la Universitat. És com si no hagués passat el temps, desprèn la mateixa energia i serenor.

És pur entusiasme i passió, que contagia a tothom qui l’escolta, en aquesta ocasió, un grup de professors, principalment de la Facultat que va dirigir als inicis de UIC Barcelona. Parlant d’humanitats, per descomptat; però també de ciències, i de religió… i de la vida, en definitiva. Perquè, segons diu Olives, “les humanitats no tenen fronteres, ja que ens porten a conèixer la nostra pròpia manera de ser”.

Per això, el col·loqui que hi va haver al Saló de Graus de la Universitat va ser molt entranyable, agradable i amè. Entre professors que van ser deixebles i companys de batalla, com Montserrat Nebrera, Josep Corcó, Xavier Escribano o Magda Bosch, i d’altres de segona o tercera “fornada”, com Bernat Torres, o, fins i tot, alumnes que van ser oients de les lliçons magistrals de l’Olives a l’Aula Magna i que ara són professors, com Isabel Morales.

Perquè rebre Josep Olives a la Universitat Internacional de Catalunya, onze anys després d’haver-la deixat, quan celebra el primer quart de segle, és fer festa. Amb moments per riure i moments per posar-se seriosos. Però de la seriositat que fa pensar. Perquè, al cap i a la fi, l’humanista el que vol és pensar i fer pensar. Heus aquí, doncs, la paradoxa que va deixar anar el professor Olives, animant-nos a viure i a sentir les  humanitats: “És més important la ignorància que el saber. La ignorància la portem tots incorporada: és el nostre ésser, és la nostra dimensió divina, i això és molt seriós, perquè coexisteix amb la part que sap”.

Olives va ser degà de la Facultat d’Humanitats des del 1997 fins al 2011. Llavors, des d’aquesta Facultat s’impartia, per a totes les titulacions —tant de “ciències com de lletres”— Pensament, que, com bé diu la paraula, feia pensar sobre la vida: es parlava de  filosofia, antropologia, religió… Era l’essència de les humanitats en estat pur, i la gènesi, de l’actual Centre Interdisciplinari de Pensament (CIP), que avui aglutina precisament les assignatures transversals que s’imparteixen a totes les titulacions. Olives va poder parlar del CIP amb la  directora actual del Centre, Andrea Rodríguez Prat, i abans de marxar va saludar el rector, Alfonso Méndiz, i va constatar que UIC Barcelona manté l’essència humanística com el primer dia, el seu ADN ben viu.