14 març Entrevistem Sara Eltokhy
Sara Eltokhy és una estudiant de doctorat del Programa REDI, finançat a través del Programa de Subvencions de CoFUND Marie Curie de la Unió Europea. El projecte està dirigit per RMIT Europe, el centre europeu del Royal Melbourne Institute of Technology (Universitat RMIT) i coordinat per la professora de UIC Barcelona School of Architecture doctora Carmen Mendoza-Arroyo. Sara Eltokhy comparteix la recerca que desenvolupa actualment a UIC Barcelona School of Architecture sobre les polítiques d’inclusió urbana a les ciutats europees i el paper crucial que tenen per a les dones refugiades.
En què estàs treballant actualment en el teu doctorat?
El meu projecte de doctorat se centra en les polítiques d’inclusió urbana a les ciutats europees. Aborda la bretxa de coneixement per als planificadors i responsables polítics de la ciutat en la comprensió de la realitat quotidiana de les dones refugiades a les zones urbanes. Això és especialment crucial d’analitzar, sobretot perquè la majoria dels països europeus s’enfronten a una diversitat creixent d’origen ètnic, llengua, religió i identitat. Aquesta comprensió és essencial per incorporar-la a les polítiques d’urbanisme amb la finalitat de garantir un accés equitatiu a les ciutats per a tothom.
Quins són els reptes als quals s’enfronten les dones refugiades a les ciutats europees?
El procés de reassentament pot ser extremadament exigent i estressant per a les dones. Mentre que les dones refugiades s’enfronten a reptes similars als dels homes després del desplaçament com la falta de coneixement del medi ambient, la llengua i les normes culturals, les dones s’enfronten a reptes addicionals de vegades a causa de la discriminació racial i de gènere.
Les dones refugiades que arriben a Europa solen tenir nivells d’educació més baixos, amb poca experiència en el mercat laboral. Fins i tot si han adquirit competències al seu país d’origen, com les qualificacions acadèmiques, no poden les poden convalidar en altres països, la qual cosa pot conduir a una posició econòmicament desfavorida. Per consegüent, s’enfronten a la pressió per mantenir les seves famílies i, al mateix temps, mantenir les seves funcions de gènere en la cura dels infants i les persones grans.
Com podrien millorar les ciutats europees la realitat de les dones refugiades?
El primer pas, al meu parer, és tenir una comprensió detallada i completa de les necessitats complexes i de gènere de les dones refugiades. A continuació, hauria d’aplicar-se un enfocament holístic i a mida, que situï les veus i les experiències de les dones en el centre, per abordar les seves necessitats i promoure la inclusió urbana.
Com seran les ciutats europees en quant a gènere?
En les últimes dècades, algunes ciutats com Barcelona ja han progressat a abordar qüestions de gènere, tot i que encara es necessita fer molt més. Les ciutats del futur haurien de ser inclusives en el gènere, on les dones tinguin els mateixos drets a la ciutat que els homes. Les ciutats haurien de dissenyar-se per proporcionar a les dones i als grups minoritaris el mateix accés als espais públics sense por a la violència o la discriminació, els mateixos drets per a l’habitatge i els serveis, les mateixes oportunitats i el mateix nivell de participació en els processos de presa de decisions.
