Col·lecció d'art contemporani
Exposició del fons artístic de la Universitat
Mirades
Art dels segles XIX i XX
Amb motiu dels 25 anys de la Universitat Internacional de Catalunya reunim en aquesta exposició una bona part de les obres que formen la col·lecció d’art d’aquesta institució.
Una col·lecció que va començar el 1997, amb els inicis de UIC Barcelona, amb la idea de contribuir a l’enriquiment cultural de la comunitat universitària i sensibilitzar-la envers la creació artística. Amb l’impuls del Patronat Universitari i un grup de galeristes, crítics i agents culturals es van anar perfilant els criteris de selecció i adquisició de les obres.
Per aquesta mostra, hem triat un quadre representatiu de cada artista dels que conformen la col·lecció. El quadre Sense títol, de Nacho Amor, que es troba al menjador del rector, per la seva grandària no està exposat, però ha estat seleccionat com a imatge principal en la comunicació i difusió de l’exposició.
En els últims mesos, algunes obres de finals del segle XIX i principis del XX han estat incorporades al fons artístic de la Universitat i s’exposen aquí per primera vegada.
Nacho Amor
Barcelona, 1958
Sense títol
2006
Tècnica mixta sobre tela
80 x 300 cm
Nacho Amor, resident a Sant Cugat del Vallès des de 1994, és un pintor professional que prioritza el paisatgisme enigmàtic i romàntic i, anteriorment, restaurador de peces d’art. Amor va treballar cinc anys a Itàlia i després a Espanya com a restaurador. Ha realitzat nombroses exposicions individuals com ara: el 2001, el 2002, el 2004 i el 2006 a la Sala Parés (Barcelona), el 2003 i el 2005 a la Galeria Jorge Alcolea (Madrid). També ha participat en altres exposicions col·lectives com les de la Fundació Codespa, que el 1996 es va fer al Cercle Eqüestre de Barcelona, i el 1998 iel 2000 a l’Hotel Majestic de la mateixa ciutat. Les seves obres, que plasmen diversos tons lumínics barrejats amb ombres i clarobscurs, també han arribat a territori estranger, concretament a Milà, amb les exposicions “Spagna, il colore della passione” de 2005 i “Animalia” de 2004.
Xavier Cabanach Padrosa
Barcelona, 1937
A Barcelona hi ha la UIC
2005
Tinta xinesa i aquarel·la sobre fusta
73 x 59 cm
Xavier Cabanach i Padrosa és llicenciat en Belles Arts i actualment compagina la seva funció de docent amb la pintura. La seva obra és un paisatge geomètric de Barcelona que aconsegueix encaixar l’harmonia cromàtica amb la forma. La majoria de les seves exposicions s’han realitzat als voltants de Barcelona. Algunes d’aquestes són: el 1983, 1984 i 1990 a la Negre Sala d’Art de Sabadell, el 1989 a l’Hotel Princesa Sofia de Barcelona i el 1993 a la Sala Rusiñol de Sant Cugat del Vallès
Jordi Cano
Vic, 1954-2020
Llum + llum III
1996
Tècnica mixta sobre tela
150 x 150 cm
Jordi Cano va néixer el 1954 a Vic i va ser pintor, gravador, actor i pedagog. Es va dedicar al món artístic fins al 2000; després fou professor a l’Escola Elisava i a la Universitat Pompeu Fabra. Les obres de Cano van arribar molt més enllà de la Plana de Vic i es van exposar a la Galeria Ruben Forni de Brusel·les, a la Galeria Lelia Mordoch de París i a Caldic Collectie de Rotterdam, entre moltes d’altres. Les seves col·leccions es troben en importants institucions com ara el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, la Fundació “La Caixa”, la Fundació Coca-Cola i el Caldic Collectie de Rotterdam. El 2020, víctima de la COVID-19, Jordi Cano va morir als 65 anys i el passat 2022 l’ACVIC Centre d’Arts Contemporànies li va rendir homenatge amb una exposició.
Núria Capdevila Arús
Barcelona, 1963
Planeta II
2004
Tècnica mixta sobre tela
100 x 100 cm
Núria Capdevila Arús, nascuda el 1963 a Barcelona, és llicenciada en Belles Arts i especialitzada en pintura per la Universitat de Barcelona. Posteriorment, va estudiar un postgrau en gravats i durant la seva etapa de formació va obtenir nombroses beques a diferents països com ara: Alemanya, Escòcia, Anglaterra i Espanya. També ha guanyat diversos concursos de pintura, entre els quals és important destacar l’obtenció dels primers premis en la segona competició de Pintura Agrupació Mútua el 1996, el Banc de Biscaia el 1987 i el Club Turó Blanc el mateix any, totes a Barcelona. Actualment és la creadora i directora del Taller de l’Artista. Té obra a l’hotel Melià Sarrià i a l’Hotel Arts i és creadora del llibre d’artista Ánforas, que es pot trobar a la Biblioteca Nacional de Catalunya. www.eltallerdelartista.com
Núria Capdevila Arús
Barcelona, 1963
Wer N
2004
Tècnica mixta sobre tela
100 x 100 cm
Núria Capdevila Arús, nascuda el 1963 a Barcelona, és llicenciada en Belles Arts i especialitzada en pintura per la Universitat de Barcelona. Posteriorment, va estudiar un postgrau en gravats i durant la seva etapa de formació va obtenir nombroses beques a diferents països com ara: Alemanya, Escòcia, Anglaterra i Espanya. També ha guanyat diversos concursos de pintura, entre els quals és important destacar l’obtenció dels primers premis en la segona competició de Pintura Agrupació Mútua el 1996, el Banc de Biscaia el 1987 i el Club Turó Blanc el mateix any, totes a Barcelona. Actualment és la creadora i directora del Taller de l’Artista. Té obra a l’hotel Melià Sarrià i a l’Hotel Arts i és creadora del llibre d’artista Ánforas, que es pot trobar a la Biblioteca Nacional de Catalunya. www.eltallerdelartista.com
Núria Capdevila Arús
Barcelona, 1963
Tempesta
2004
Tècnica mixta sobre tela
100 x 100 cm
Núria Capdevila Arús, nascuda el 1963 a Barcelona, és llicenciada en Belles Arts i especialitzada en pintura per la Universitat de Barcelona. Posteriorment, va estudiar un postgrau en gravats i durant la seva etapa de formació va obtenir nombroses beques a diferents països com ara: Alemanya, Escòcia, Anglaterra i Espanya. També ha guanyat diversos concursos de pintura, entre els quals és important destacar l’obtenció dels primers premis en la segona competició de Pintura Agrupació Mútua el 1996, el Banc de Biscaia el 1987 i el Club Turó Blanc el mateix any, totes a Barcelona. Actualment és la creadora i directora del Taller de l’Artista. Té obra a l’hotel Melià Sarrià i a l’Hotel Arts i és creadora del llibre d’artista Ánforas, que es pot trobar a la Biblioteca Nacional de Catalunya. www.eltallerdelartista.com
Núria Capdevila Arús
Barcelona, 1963
Aquós I
2005
Tècnica mixta sobre tela
60 x 60 cm
Núria Capdevila Arús, nascuda el 1963 a Barcelona, és llicenciada en Belles Arts i especialitzada en pintura per la Universitat de Barcelona. Posteriorment, va estudiar un postgrau en gravats i durant la seva etapa de formació va obtenir nombroses beques a diferents països com ara: Alemanya, Escòcia, Anglaterra i Espanya. També ha guanyat diversos concursos de pintura, entre els quals és important destacar l’obtenció dels primers premis en la segona competició de Pintura Agrupació Mútua el 1996, el Banc de Biscaia el 1987 i el Club Turó Blanc el mateix any, totes a Barcelona. Actualment és la creadora i directora del Taller de l’Artista. Té obra a l’hotel Melià Sarrià i a l’Hotel Arts i és creadora del llibre d’artista Ánforas, que es pot trobar a la Biblioteca Nacional de Catalunya. www.eltallerdelartista.com
Aquós II
2005
Tècnica mixta sobre tela
60 x 60 cm
Explicació dels quadres: Aquós I i II
Vol cercar en el pla físic l’efecte aquós. Els colors, textures i veladures tenen aquesta intenció. Plasmar la substància líquida dins de la seva transformació d’estat. L’estat aquós on transiten les emocions.
Esteve Casanoves
Oristà, 1953
Casa inclinada
1996
Aquarel·la sobre laca
150 x 150 cm
Esteve Casanoves és un pintor i escultor català. L’aire de fragilitat i transparència destaquen en les seves obres, amb un llenguatge que fa recordar la màgia. La tridimensionalitat no necessita ser reproduïda sinó que la ment humana ja ho fa i d’una manera totalment diferent en cada espectador. Ha exposat en diversos països, especialment a Espanya i Mèxic, on va ser convidat com a professor a les universitats de Mèxic D. F. o de Guanajuato. Aquí té obres a la Casa Solleric de Mallorca (2000), a l’exposició del Museu Contemporani de Tarragona (2000), a l’exposició del Museu de l’Obra Gràfica a San Clemente (2012) i l’Exposició Antonio Pérez a Conca (2012). Destaca la seva col·laboració i participació en l’Exposició Biennal del Centre Europeu d’Art Contemporani a Venècia (2019).
Pere de Ribot
Girona, 1962
Sèrie Rizomata
1994
Oli sobre cartró
30 x 23 cm
Pere de Ribot és un artista que sempre s’ha sentit atret per la bellesa i l’harmonia que transmet el món de l’art. Després de viatjar per Europa i encisat per les joies romàniques i renaixentistes, va estudiar a la Facultat de Belles Arts. El 1986, mentre encara estava cursant els seus estudis, se li va obrir la porta de poder exposar a la fira d’art contemporani de Madrid ARCO. És a partir d’aquesta primera exposició quan les seves obres comencen a jugar amb la dualitat temporal. S’hi reflecteix “l’impuls de la joventut” alhora que “adquireixen traces clares de maduresa”. Amb el pas del temps, les seves composicions han anat evolucionant, de la mateixa manera que ho ha fet la seva visió de l’ésser humà. Des dels seus inicis fins a l’actualitat, l’artista gironí ha mostrat la seva obra a més de dues-centes exposicions, com la Marrakech Art Fair, l’”Exposition Européene de Peinture et de Sculpture a París”, o “Inmersión” a la Galeria Esther Montoriol de Barcelona. De Ribot ha esdevingut un artista amb reconeixement internacional. Ha organitzat i promogut exposicions de joves creadors i ha treballat com a coordinador de la col·lecció d’Art Contemporani de la Universitat Internacional de Catalunya, a més d’impartir classes en seminaris i el màster de Gestió Cultural d’aquesta universitat. Un tret característic de les obres de Ribot és la clara connexió que existeix entre l’artista i la peça. La llum, els colors, la universalitat del seu llenguatge... són elements que es relacionen amb la seva vida i que transporten l’observador a un espai que va molt més enllà de tot allò que és estrictament visible.
Pere de Ribot
Girona, 1962
Sense títol
1995
Oli sobre tela
145 x 180 cm
Pere de Ribot és un artista que sempre s’ha sentit atret per la bellesa i l’harmonia que transmet el món de l’art. Després de viatjar per Europa i encisat per les joies romàniques i renaixentistes, va estudiar a la Facultat de Belles Arts. El 1986, mentre encara estava cursant els seus estudis, se li va obrir la porta de poder exposar a la fira d’art contemporani de Madrid ARCO. És a partir d’aquesta primera exposició quan les seves obres comencen a jugar amb la dualitat temporal. S’hi reflecteix “l’impuls de la joventut” alhora que “adquireixen traces clares de maduresa”. Amb el pas del temps, les seves composicions han anat evolucionant, de la mateixa manera que ho ha fet la seva visió de l’ésser humà. Des dels seus inicis fins a l’actualitat, l’artista gironí ha mostrat la seva obra a més de dues-centes exposicions, com la Marrakech Art Fair, l’”Exposition Européene de Peinture et de Sculpture a París”, o “Inmersión” a la Galeria Esther Montoriol de Barcelona. De Ribot ha esdevingut un artista amb reconeixement internacional. Ha organitzat i promogut exposicions de joves creadors i ha treballat com a coordinador de la col·lecció d’Art Contemporani de la Universitat Internacional de Catalunya, a més d’impartir classes en seminaris i el màster de Gestió Cultural d’aquesta universitat. Un tret característic de les obres de Ribot és la clara connexió que existeix entre l’artista i la peça. La llum, els colors, la universalitat del seu llenguatge... són elements que es relacionen amb la seva vida i que transporten l’observador a un espai que va molt més enllà de tot allò que és estrictament visible.
Pere de Ribot
Girona, 1962
Paisatge
1998
Oli sobre tela
50 x 50 cm
Pere de Ribot és un artista que sempre s’ha sentit atret per la bellesa i l’harmonia que transmet el món de l’art. Després de viatjar per Europa i encisat per les joies romàniques i renaixentistes, va estudiar a la Facultat de Belles Arts. El 1986, mentre encara estava cursant els seus estudis, se li va obrir la porta de poder exposar a la fira d’art contemporani de Madrid ARCO. És a partir d’aquesta primera exposició quan les seves obres comencen a jugar amb la dualitat temporal. S’hi reflecteix “l’impuls de la joventut” alhora que “adquireixen traces clares de maduresa”. Amb el pas del temps, les seves composicions han anat evolucionant, de la mateixa manera que ho ha fet la seva visió de l’ésser humà. Des dels seus inicis fins a l’actualitat, l’artista gironí ha mostrat la seva obra a més de dues-centes exposicions, com la Marrakech Art Fair, l’”Exposition Européene de Peinture et de Sculpture a París”, o “Inmersión” a la Galeria Esther Montoriol de Barcelona. De Ribot ha esdevingut un artista amb reconeixement internacional. Ha organitzat i promogut exposicions de joves creadors i ha treballat com a coordinador de la col·lecció d’Art Contemporani de la Universitat Internacional de Catalunya, a més d’impartir classes en seminaris i el màster de Gestió Cultural d’aquesta universitat. Un tret característic de les obres de Ribot és la clara connexió que existeix entre l’artista i la peça. La llum, els colors, la universalitat del seu llenguatge... són elements que es relacionen amb la seva vida i que transporten l’observador a un espai que va molt més enllà de tot allò que és estrictament visible.
Pere de Ribot
Girona, 1962
Sèrie Rizomata
1994
Oli sobre tela
30 x 23 cm
Pere de Ribot és un artista que sempre s’ha sentit atret per la bellesa i l’harmonia que transmet el món de l’art. Després de viatjar per Europa i encisat per les joies romàniques i renaixentistes, va estudiar a la Facultat de Belles Arts. El 1986, mentre encara estava cursant els seus estudis, se li va obrir la porta de poder exposar a la fira d’art contemporani de Madrid ARCO. És a partir d’aquesta primera exposició quan les seves obres comencen a jugar amb la dualitat temporal. S’hi reflecteix “l’impuls de la joventut” alhora que “adquireixen traces clares de maduresa”. Amb el pas del temps, les seves composicions han anat evolucionant, de la mateixa manera que ho ha fet la seva visió de l’ésser humà. Des dels seus inicis fins a l’actualitat, l’artista gironí ha mostrat la seva obra a més de dues-centes exposicions, com la Marrakech Art Fair, l’”Exposition Européene de Peinture et de Sculpture a París”, o “Inmersión” a la Galeria Esther Montoriol de Barcelona. De Ribot ha esdevingut un artista amb reconeixement internacional. Ha organitzat i promogut exposicions de joves creadors i ha treballat com a coordinador de la col·lecció d’Art Contemporani de la Universitat Internacional de Catalunya, a més d’impartir classes en seminaris i el màster de Gestió Cultural d’aquesta universitat. Un tret característic de les obres de Ribot és la clara connexió que existeix entre l’artista i la peça. La llum, els colors, la universalitat del seu llenguatge... són elements que es relacionen amb la seva vida i que transporten l’observador a un espai que va molt més enllà de tot allò que és estrictament visible.
Pere de Ribot
Girona, 1962
Sèrie Rizomata
1994
Oli sobre cartró
30 x 23 cm
Pere de Ribot és un artista que sempre s’ha sentit atret per la bellesa i l’harmonia que transmet el món de l’art. Després de viatjar per Europa i encisat per les joies romàniques i renaixentistes, va estudiar a la Facultat de Belles Arts. El 1986, mentre encara estava cursant els seus estudis, se li va obrir la porta de poder exposar a la fira d’art contemporani de Madrid ARCO. És a partir d’aquesta primera exposició quan les seves obres comencen a jugar amb la dualitat temporal. S’hi reflecteix “l’impuls de la joventut” alhora que “adquireixen traces clares de maduresa”. Amb el pas del temps, les seves composicions han anat evolucionant, de la mateixa manera que ho ha fet la seva visió de l’ésser humà. Des dels seus inicis fins a l’actualitat, l’artista gironí ha mostrat la seva obra a més de dues-centes exposicions, com la Marrakech Art Fair, l’”Exposition Européene de Peinture et de Sculpture a París”, o “Inmersión” a la Galeria Esther Montoriol de Barcelona. De Ribot ha esdevingut un artista amb reconeixement internacional. Ha organitzat i promogut exposicions de joves creadors i ha treballat com a coordinador de la col·lecció d’Art Contemporani de la Universitat Internacional de Catalunya, a més d’impartir classes en seminaris i el màster de Gestió Cultural d’aquesta universitat. Un tret característic de les obres de Ribot és la clara connexió que existeix entre l’artista i la peça. La llum, els colors, la universalitat del seu llenguatge... són elements que es relacionen amb la seva vida i que transporten l’observador a un espai que va molt més enllà de tot allò que és estrictament visible.
Pere de Ribot
Girona, 1962
Sèrie Rizomata
1994
Oli sobre cartró
30 x 23 cm
Pere de Ribot és un artista que sempre s’ha sentit atret per la bellesa i l’harmonia que transmet el món de l’art. Després de viatjar per Europa i encisat per les joies romàniques i renaixentistes, va estudiar a la Facultat de Belles Arts. El 1986, mentre encara estava cursant els seus estudis, se li va obrir la porta de poder exposar a la fira d’art contemporani de Madrid ARCO. És a partir d’aquesta primera exposició quan les seves obres comencen a jugar amb la dualitat temporal. S’hi reflecteix “l’impuls de la joventut” alhora que “adquireixen traces clares de maduresa”. Amb el pas del temps, les seves composicions han anat evolucionant, de la mateixa manera que ho ha fet la seva visió de l’ésser humà. Des dels seus inicis fins a l’actualitat, l’artista gironí ha mostrat la seva obra a més de dues-centes exposicions, com la Marrakech Art Fair, l’”Exposition Européene de Peinture et de Sculpture a París”, o “Inmersión” a la Galeria Esther Montoriol de Barcelona. De Ribot ha esdevingut un artista amb reconeixement internacional. Ha organitzat i promogut exposicions de joves creadors i ha treballat com a coordinador de la col·lecció d’Art Contemporani de la Universitat Internacional de Catalunya, a més d’impartir classes en seminaris i el màster de Gestió Cultural d’aquesta universitat. Un tret característic de les obres de Ribot és la clara connexió que existeix entre l’artista i la peça. La llum, els colors, la universalitat del seu llenguatge... són elements que es relacionen amb la seva vida i que transporten l’observador a un espai que va molt més enllà de tot allò que és estrictament visible.
Pere de Ribot
Girona, 1962
Sèrie Rizomata
1994
Oli sobre cartró
104 x 74 cm
Pere de Ribot és un artista que sempre s’ha sentit atret per la bellesa i l’harmonia que transmet el món de l’art. Després de viatjar per Europa i encisat per les joies romàniques i renaixentistes, va estudiar a la Facultat de Belles Arts. El 1986, mentre encara estava cursant els seus estudis, se li va obrir la porta de poder exposar a la fira d’art contemporani de Madrid ARCO. És a partir d’aquesta primera exposició quan les seves obres comencen a jugar amb la dualitat temporal. S’hi reflecteix “l’impuls de la joventut” alhora que “adquireixen traces clares de maduresa”. Amb el pas del temps, les seves composicions han anat evolucionant, de la mateixa manera que ho ha fet la seva visió de l’ésser humà. Des dels seus inicis fins a l’actualitat, l’artista gironí ha mostrat la seva obra a més de dues-centes exposicions, com la Marrakech Art Fair, l’”Exposition Européene de Peinture et de Sculpture a París”, o “Inmersión” a la Galeria Esther Montoriol de Barcelona. De Ribot ha esdevingut un artista amb reconeixement internacional. Ha organitzat i promogut exposicions de joves creadors i ha treballat com a coordinador de la col·lecció d’Art Contemporani de la Universitat Internacional de Catalunya, a més d’impartir classes en seminaris i el màster de Gestió Cultural d’aquesta universitat. Un tret característic de les obres de Ribot és la clara connexió que existeix entre l’artista i la peça. La llum, els colors, la universalitat del seu llenguatge... són elements que es relacionen amb la seva vida i que transporten l’observador a un espai que va molt més enllà de tot allò que és estrictament visible.
Pere de Ribot
Girona, 1962
Sèrie Rizomata
1994
Oli sobre cartró
30 x 23 cm
Pere de Ribot és un artista que sempre s’ha sentit atret per la bellesa i l’harmonia que transmet el món de l’art. Després de viatjar per Europa i encisat per les joies romàniques i renaixentistes, va estudiar a la Facultat de Belles Arts. El 1986, mentre encara estava cursant els seus estudis, se li va obrir la porta de poder exposar a la fira d’art contemporani de Madrid ARCO. És a partir d’aquesta primera exposició quan les seves obres comencen a jugar amb la dualitat temporal. S’hi reflecteix “l’impuls de la joventut” alhora que “adquireixen traces clares de maduresa”. Amb el pas del temps, les seves composicions han anat evolucionant, de la mateixa manera que ho ha fet la seva visió de l’ésser humà. Des dels seus inicis fins a l’actualitat, l’artista gironí ha mostrat la seva obra a més de dues-centes exposicions, com la Marrakech Art Fair, l’”Exposition Européene de Peinture et de Sculpture a París”, o “Inmersión” a la Galeria Esther Montoriol de Barcelona. De Ribot ha esdevingut un artista amb reconeixement internacional. Ha organitzat i promogut exposicions de joves creadors i ha treballat com a coordinador de la col·lecció d’Art Contemporani de la Universitat Internacional de Catalunya, a més d’impartir classes en seminaris i el màster de Gestió Cultural d’aquesta universitat. Un tret característic de les obres de Ribot és la clara connexió que existeix entre l’artista i la peça. La llum, els colors, la universalitat del seu llenguatge... són elements que es relacionen amb la seva vida i que transporten l’observador a un espai que va molt més enllà de tot allò que és estrictament visible.
Pere de Ribot
Girona, 1962
Paisatge
1998
Oli sobre tela
50 x 50 cm
Pere de Ribot és un artista que sempre s’ha sentit atret per la bellesa i l’harmonia que transmet el món de l’art. Després de viatjar per Europa i encisat per les joies romàniques i renaixentistes, va estudiar a la Facultat de Belles Arts. El 1986, mentre encara estava cursant els seus estudis, se li va obrir la porta de poder exposar a la fira d’art contemporani de Madrid ARCO. És a partir d’aquesta primera exposició quan les seves obres comencen a jugar amb la dualitat temporal. S’hi reflecteix “l’impuls de la joventut” alhora que “adquireixen traces clares de maduresa”. Amb el pas del temps, les seves composicions han anat evolucionant, de la mateixa manera que ho ha fet la seva visió de l’ésser humà. Des dels seus inicis fins a l’actualitat, l’artista gironí ha mostrat la seva obra a més de dues-centes exposicions, com la Marrakech Art Fair, l’”Exposition Européene de Peinture et de Sculpture a París”, o “Inmersión” a la Galeria Esther Montoriol de Barcelona. De Ribot ha esdevingut un artista amb reconeixement internacional. Ha organitzat i promogut exposicions de joves creadors i ha treballat com a coordinador de la col·lecció d’Art Contemporani de la Universitat Internacional de Catalunya, a més d’impartir classes en seminaris i el màster de Gestió Cultural d’aquesta universitat. Un tret característic de les obres de Ribot és la clara connexió que existeix entre l’artista i la peça. La llum, els colors, la universalitat del seu llenguatge... són elements que es relacionen amb la seva vida i que transporten l’observador a un espai que va molt més enllà de tot allò que és estrictament visible.
Manuel de Val
Barcelona, 1956-2017
Paraules en l’aire calent
1993
Tinta, fil i aquarel·la sobre paper
53 x 25 cm
Manuel de Val va crear una obra polièdrica en què es reflecteix la seva vitalitat i visió de la realitat. Seguint el llegat d’artistes com Marcel Duchamp o Man Ray, les seves pintures expressen la centralitat del concepte, de la idea d’art. Com va il·lustrar Jaume Vidal, “De Val feia art mentre reflexionava sobre l’art”. Les seves peces són un diari de viatge on l’artista recreava les seves “eternes obsessions: la identitat, l’autoria, l’apropiació, la veritat i la mentida, la manipulació, la simulació, l’aparença, la ironia, els heterònims i la Mona Lisa”. De Val va elaborar una obra única que juga amb una gran multiplicitat d’estils, colors i tècniques. Des del 1988, les seves composicions han estat reconegudes tant nacionalment com internacional. Molts dels seus treballs formen part de les col·leccions de diverses institucions i galeries d’art com la Galeria Esther Montoriol de Barcelona o la Maus Hábitos de Porto (Portugal).
Manuel de Val
Barcelona, 1956-2017
Dos globus
1993
Tinta, fil i aquarel·la sobre paper
53 x 25 cm
Manuel de Val va crear una obra polièdrica en què es reflecteix la seva vitalitat i visió de la realitat. Seguint el llegat d’artistes com Marcel Duchamp o Man Ray, les seves pintures expressen la centralitat del concepte, de la idea d’art. Com va il·lustrar Jaume Vidal, “De Val feia art mentre reflexionava sobre l’art”. Les seves peces són un diari de viatge on l’artista recreava les seves “eternes obsessions: la identitat, l’autoria, l’apropiació, la veritat i la mentida, la manipulació, la simulació, l’aparença, la ironia, els heterònims i la Mona Lisa”. De Val va elaborar una obra única que juga amb una gran multiplicitat d’estils, colors i tècniques. Des del 1988, les seves composicions han estat reconegudes tant nacionalment com internacional. Molts dels seus treballs formen part de les col·leccions de diverses institucions i galeries d’art com la Galeria Esther Montoriol de Barcelona o la Maus Hábitos de Porto (Portugal).
Manuel de Val
Barcelona, 1956-2017
Sense títol
1997
Acrílic sobre tela
30 x 30 cm
Manuel de Val va crear una obra polièdrica en què es reflecteix la seva vitalitat i visió de la realitat. Seguint el llegat d’artistes com Marcel Duchamp o Man Ray, les seves pintures expressen la centralitat del concepte, de la idea d’art. Com va il·lustrar Jaume Vidal, “De Val feia art mentre reflexionava sobre l’art”. Les seves peces són un diari de viatge on l’artista recreava les seves “eternes obsessions: la identitat, l’autoria, l’apropiació, la veritat i la mentida, la manipulació, la simulació, l’aparença, la ironia, els heterònims i la Mona Lisa”. De Val va elaborar una obra única que juga amb una gran multiplicitat d’estils, colors i tècniques. Des del 1988, les seves composicions han estat reconegudes tant nacionalment com internacional. Molts dels seus treballs formen part de les col·leccions de diverses institucions i galeries d’art com la Galeria Esther Montoriol de Barcelona o la Maus Hábitos de Porto (Portugal).
Manuel de Val
Barcelona, 1956-2017
Del diari de viatge d’un pensador solitari
1997
Acrílic i fil sobre tela
30 x 30 cm
Manuel de Val va crear una obra polièdrica en què es reflecteix la seva vitalitat i visió de la realitat. Seguint el llegat d’artistes com Marcel Duchamp o Man Ray, les seves pintures expressen la centralitat del concepte, de la idea d’art. Com va il·lustrar Jaume Vidal, “De Val feia art mentre reflexionava sobre l’art”. Les seves peces són un diari de viatge on l’artista recreava les seves “eternes obsessions: la identitat, l’autoria, l’apropiació, la veritat i la mentida, la manipulació, la simulació, l’aparença, la ironia, els heterònims i la Mona Lisa”. De Val va elaborar una obra única que juga amb una gran multiplicitat d’estils, colors i tècniques. Des del 1988, les seves composicions han estat reconegudes tant nacionalment com internacional. Molts dels seus treballs formen part de les col·leccions de diverses institucions i galeries d’art com la Galeria Esther Montoriol de Barcelona o la Maus Hábitos de Porto (Portugal).
Manuel de Val
Barcelona, 1956-2017
Pensador solitari
1997
Tècnica mixta i fil
30 x 30 cm
Manuel de Val va crear una obra polièdrica en què es reflecteix la seva vitalitat i visió de la realitat. Seguint el llegat d’artistes com Marcel Duchamp o Man Ray, les seves pintures expressen la centralitat del concepte, de la idea d’art. Com va il·lustrar Jaume Vidal, “De Val feia art mentre reflexionava sobre l’art”. Les seves peces són un diari de viatge on l’artista recreava les seves “eternes obsessions: la identitat, l’autoria, l’apropiació, la veritat i la mentida, la manipulació, la simulació, l’aparença, la ironia, els heterònims i la Mona Lisa”. De Val va elaborar una obra única que juga amb una gran multiplicitat d’estils, colors i tècniques. Des del 1988, les seves composicions han estat reconegudes tant nacionalment com internacional. Molts dels seus treballs formen part de les col·leccions de diverses institucions i galeries d’art com la Galeria Esther Montoriol de Barcelona o la Maus Hábitos de Porto (Portugal).
Manuel de Val
Barcelona, 1956-2017
Temps a la deriva
1996
Acrílic sobre tela
30 x 30 cm
Manuel de Val va crear una obra polièdrica en què es reflecteix la seva vitalitat i visió de la realitat. Seguint el llegat d’artistes com Marcel Duchamp o Man Ray, les seves pintures expressen la centralitat del concepte, de la idea d’art. Com va il·lustrar Jaume Vidal, “De Val feia art mentre reflexionava sobre l’art”. Les seves peces són un diari de viatge on l’artista recreava les seves “eternes obsessions: la identitat, l’autoria, l’apropiació, la veritat i la mentida, la manipulació, la simulació, l’aparença, la ironia, els heterònims i la Mona Lisa”. De Val va elaborar una obra única que juga amb una gran multiplicitat d’estils, colors i tècniques. Des del 1988, les seves composicions han estat reconegudes tant nacionalment com internacional. Molts dels seus treballs formen part de les col·leccions de diverses institucions i galeries d’art com la Galeria Esther Montoriol de Barcelona o la Maus Hábitos de Porto (Portugal).
Marià Fortuny
Reus, 1838 - Roma, 1874
Acadèmia masculina
Sense data
Oli sobre cartró
28 x 26,5 cm
Marià Fortuny, nascut el 1838 a Reus en una família de tradició artesanal, és internacionalment reconegut per la seva pintura realista i preciosista, de la qual en destaca La Vicaria (1870). El 1858, després d’haver estudiat a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, es traslladà a Roma, a l’Acadèmia Chigi. Va anar a la Guerra del Marroc com a corresponsal, on quedà meravellat amb la llum i l’exotisme del nord d’Àfrica, tal com es pot apreciar en una de les seves obres més icòniques com La batalla de Tetuan (1862-1864).
Marià Fortuny
Reus, 1838 - Roma, 1874
Retrat de l’avi
Sense data
Oli sobre tela
23 x 18,6 cm
Marià Fortuny, nascut el 1838 a Reus en una família de tradició artesanal, és internacionalment reconegut per la seva pintura realista i preciosista, de la qual en destaca La Vicaria (1870). El 1858, després d’haver estudiat a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, es traslladà a Roma, a l’Acadèmia Chigi. Va anar a la Guerra del Marroc com a corresponsal, on quedà meravellat amb la llum i l’exotisme del nord d’Àfrica, tal com es pot apreciar en una de les seves obres més icòniques com La batalla de Tetuan (1862-1864).
Carles Gabarró
Barcelona, 1956
Jardí
1993
Oli sobre tela
150 x 180 cm
Carles Gabarró va néixer l’any 1956 a Barcelona. Després d’una estada de dos anys a París, l’any 1985 es va graduar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Actualment resideix i treballa a la ciutat comtal. L’obra de Gabarró es caracteritza per una pinzellada enèrgica i per emprar colors terra. Al llarg dels anys ha treballat per sèries temàtiques: la repetició objectual a les marines (“Naufragium”) i als paisatges (“Jardins”), la pèrdua del referent figuratiu (“Magma”), el traç geometritzant (“Poliedres i reticles”), la delectació pels espais fabrils (“La fàbrica”), fins les Vanitas-biblioteques inspirades en el barroc espanyol i que va presentar al Museu de Montserrat. La seva exposició més recent va ser al Centre d’Art Tecla Sala (l’Hospitalet de Llobregat) i anteriorment a l’Espai Guinovart (Agramunt).
Carme Garolera Cornellas
Mataró, 1955
Petjada de tardor
2000
Tècnica mixta sobre dos panells de ferro i fusta
30 x 60 cm
Carme Garolera va néixer el 5 d’octubre de 1955 a Mataró, el Maresme. Actualment treballa com a professora de dibuix artístic i color a l’escola Pau Gargallo de Badalona. La seva obra, fortament influenciada per l’informalisme català, pretén transmetre a l’espectador la brevetat que suposa la vida de les persones. Això ho aconsegueix a través de l’estructuració de les línies i el traç per traslladar-lo a la natura mateixa. La seva exposició més destacada es troba de forma permanent al Museu d’Art Modern i Contemporani de Ginebra. També té obres exposades al Fons d’Art de les Nacions Unides.
Emma Grau
Barcelona, 1963
Jacquard
1996
Oli sobre tela
40 x 40 cm
Emma Grau va néixer a Barcelona l’any 1963, on encara resideix i treballa. La seva pintura pretén retornar l’home al passat a través de la nostàlgia i de colors apagats però vius per arribar a la contradicció. Algunes de les seves obres es troben a la Galeria Javier Román (Màlaga) i a la Fundació Vila Casas (Barcelona). No obstant això, és important recalcar que les obres de Grau es van exposar a Els Quatre Gats de Barcelona el 1988, i també a altres galeries de l’estranger, com ara: la Galeria Empire Art de Magúncia, a Alemanya, el 2002 i el 2003; a la Galeria Long and Ryle a Londres el 1993, i al Museu Toulouse-Lautrec a França el 1989, entre moltes altres galeries destacables.
Emma Grau
Barcelona, 1963
Jardí adamascat
1996
Oli sobre tela
60 x 60 cm
Emma Grau va néixer a Barcelona l’any 1963, on encara resideix i treballa. La seva pintura pretén retornar l’home al passat a través de la nostàlgia i de colors apagats però vius per arribar a la contradicció. Algunes de les seves obres es troben a la Galeria Javier Román (Màlaga) i a la Fundació Vila Casas (Barcelona). No obstant això, és important recalcar que les obres de Grau es van exposar a Els Quatre Gats de Barcelona el 1988, i també a altres galeries de l’estranger, com ara: la Galeria Empire Art de Magúncia, a Alemanya, el 2002 i el 2003; a la Galeria Long and Ryle a Londres el 1993, i al Museu Toulouse-Lautrec a França el 1989, entre moltes altres galeries destacables.
Emma Grau
Barcelona, 1963
Reculls íntims
1996
Oli sobre tela
100 x 100 cm
Emma Grau va néixer a Barcelona l’any 1963, on encara resideix i treballa. La seva pintura pretén retornar l’home al passat a través de la nostàlgia i de colors apagats però vius per arribar a la contradicció. Algunes de les seves obres es troben a la Galeria Javier Román (Màlaga) i a la Fundació Vila Casas (Barcelona). No obstant això, és important recalcar que les obres de Grau es van exposar a Els Quatre Gats de Barcelona el 1988, i també a altres galeries de l’estranger, com ara: la Galeria Empire Art de Magúncia, a Alemanya, el 2002 i el 2003; a la Galeria Long and Ryle a Londres el 1993, i al Museu Toulouse-Lautrec a França el 1989, entre moltes altres galeries destacables.
Emma Grau
Barcelona, 1963
Heràldica
1996
Oli sobre tela
100 x 100 cm
Emma Grau va néixer a Barcelona l’any 1963, on encara resideix i treballa. La seva pintura pretén retornar l’home al passat a través de la nostàlgia i de colors apagats però vius per arribar a la contradicció. Algunes de les seves obres es troben a la Galeria Javier Román (Màlaga) i a la Fundació Vila Casas (Barcelona). No obstant això, és important recalcar que les obres de Grau es van exposar a Els Quatre Gats de Barcelona el 1988, i també a altres galeries de l’estranger, com ara: la Galeria Empire Art de Magúncia, a Alemanya, el 2002 i el 2003; a la Galeria Long and Ryle a Londres el 1993, i al Museu Toulouse-Lautrec a França el 1989, entre moltes altres galeries destacables.
Emma Grau
Barcelona, 1963
Sense títol
1997
Oli sobre tela
150 x 150 cm
Emma Grau va néixer a Barcelona l’any 1963, on encara resideix i treballa. La seva pintura pretén retornar l’home al passat a través de la nostàlgia i de colors apagats però vius per arribar a la contradicció. Algunes de les seves obres es troben a la Galeria Javier Román (Màlaga) i a la Fundació Vila Casas (Barcelona). No obstant això, és important recalcar que les obres de Grau es van exposar a Els Quatre Gats de Barcelona el 1988, i també a altres galeries de l’estranger, com ara: la Galeria Empire Art de Magúncia, a Alemanya, el 2002 i el 2003; a la Galeria Long and Ryle a Londres el 1993, i al Museu Toulouse-Lautrec a França el 1989, entre moltes altres galeries destacables.
Manolo Hugué
Barcelona, 1872 - Caldes de Montbui, 1945
Dona asseguda
Sense data
Bronze
24,4 x 35,5 cm
Hugué, nascut a Barcelona el 1872, va estudiar a la Llotja i va freqüentar Els Quatre Gats on va conèixer artistes com Ramon Casas, Santiago Rusiñol o Isidre Nonell. L’any 1900 es traslladà a París, on va conèixer Picasso i altres artistes d’avantguarda. S’instal·là a Ceret el 1910 i allà va compaginar la pintura amb l’escultura; es va convertir en un dels màxims representants del noucentisme català.
Lluís Lleó
Barcelona, 1961
Between
1999
Tècnica mixta sobre tela
183 x 213 cm
Lluís Lleó és un escultor i pintor barceloní que va néixer l’any 1961 i actualment resideix i treballa a la ciutat de Nova York, als Estats Units. La seva obra oscil·la entre la tradició més estricta i la modernitat més radical. Entre les seves peces predomina el minimalisme i les geometries orgàniques. Una de les seves exposicions més importants és “Morpho’s Nest in a Cadmiun House”, l’any 2017 a Park Avenue, on va instal·lar un seguit d’escultures de gairebé quatre metres d’alçada. Per esmentar algunes de les seves exposicions a l’estranger, les més rellevants són: la participació a la Galeria Felix Ringel el 2005, a la Kinsborough Community College de Carolina del Nord el 2001 i a la Galeria Velge & Noirhomme a Brussel·les el 1999.
Tarragona, 1956
IRIS
2021
Fusta DM i pintura
200 x 200 cm
Nascut a Tarragona, de mare valenciana i pare nord-americà, viu i treballa al Vallès i Barcelona.
Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, ha sigut docent a l’Escola Massana, Blanquerna, UIC Barcelona i la School of Visual Arts de Nova York. Fa conferències i tallers en museus i centres educatius de l’Estat, d’Europa i dels Estats Units. Ja des dels seus inicis, a principis dels 80, ha treballat instal·lacions, escultura, pintura i dibuix, i ha abastat des d’una figuració simbòlica amb referents arquitectònics fins a estructures gairebé ingràvides, generades per la física dels materials, sempre cercant la contundència dins la simplicitat. També la llum és un element protagonista en moltes de les seves obres, des de les projeccions analògiques a la Seu Vella de Lleida o a l’espai Arts Santa Mònica, fins a les d’àmbit digital de l’Streaming Museum de Nova York. La seva obra figura en museus i col·leccions públiques d’arreu: MACBA, MAMT, Museu Reina Sofia, Museu d’Art Modern de Ceret, Société Générale a París i Fundació la Caixa, entre d’altres.
IRIS ens dona la benvinguda a l’entrada de la Facultat de Ciències de l’Educació, al Campus Sant Cugat de UIC Barcelona. Es tracta d’un gran anell circular ancorat a la paret i format per la suma de 24 peces independents, disposades en forma radial, amb una petita distància entre elles. Totes han estat tallades a mà, amb formes corbes clares i dinàmiques, i pintades amb colors vius. El taronja i el groc ens parlen de la sortida del sol, un nou dia, el futur. Els verds, del creixement, la vegetació, l’expansió. Alguna zona petita més fosca denota que algunes vegades les coses no són tan fàcils i ressalta la brillantor dels altres colors. Els límits entre els camps de color es fonen, i apunten la flexibilitat i l’adaptació, actituds sovint necessàries per aprendre. També les petites variacions de distància entre algunes peces ens recorda l’equilibri que cal que hi hagi entre conservar la individualitat i la combinació en un tot harmònic a partir de la suma d’elements. Aquesta obra pren el nom de la part de l’ull que ajuda la pupil·la a regular la llum que li entra i a enfocar amb claredat. IRIS se’ns obre a interpretacions, entre les quals l’optimisme, el creixement i la voluntat de futur.
Atribuït a Josep Llimona
Barcelona, 1864 - Barcelona, 1934
Sant Josep amb el nen
Sense data
Marbre
72 x 23 x 19,5 cm
Josep Llimona, nascut a Barcelona el 1864 i format a La Llotja, va ser un dels escultors més importants del modernisme català. Llimona va estudiar a Roma el 1880 després d’aconseguir la Pensió Fortuny i posteriorment va arribar a París, on es va nodrir de l’Art Nouveau. El 1893, juntament amb el seu germà Joan Llimona, va fundar el Centre Artístic de Sant Lluc. Les seves obres van prendre un rumb diferent després de la mort de la seva dona, es van focalitzar en el simbolisme i reflectien l’estat d’ànim melancòlic de la figura femenina, com ara Desconsol (1907).
Atribuït a Josep Llimona
Barcelona, 1864 - Barcelona, 1934
Verge pregant
Sense data
Guix
17 x 17 x 46 cm
Josep Llimona, nascut a Barcelona el 1864 i format a La Llotja, va ser un dels escultors més importants del modernisme català. Llimona va estudiar a Roma el 1880 després d’aconseguir la Pensió Fortuny i posteriorment va arribar a París, on es va nodrir de l’Art Nouveau. El 1893, juntament amb el seu germà Joan Llimona, va fundar el Centre Artístic de Sant Lluc. Les seves obres van prendre un rumb diferent després de la mort de la seva dona, es van focalitzar en el simbolisme i reflectien l’estat d’ànim melancòlic de la figura femenina, com ara Desconsol (1907).
Manel Margalef
Amposta, 1963
Sense títol
1996
Tècnica mixta sobre tela
75 x 54 cm
L’obra de Manel Margalef és una obra en què es plasma el paisatge interior de l’artista i la incertesa de la pròpia existència. Les seves són peces personals en què es reflecteix la centralitat de conceptes com la memòria o les construccions i desconstruccions de la identitat.
Margalef és doctor en Belles Arts i llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Aquest artista és professor a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona, a més de ser docent al Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili.
Durant el transcurs de la seva trajectòria ha exhibit les seves obres en diverses exposicions individuals i col·lectives, entre les quals destaquen la Fira d’Art Contemporani de Santander a la Galeria Cànem (2003-2010), el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (2005), l’Art Forum de Berlin (2000) o la Galeria Almirante de Madrid (2004). A més, les obres de Manel Margalef han estat reconegudes en diverses ocasions. Va rebre el premi de pintura de la Biennal d’Art Ciutat d’Amposta (1991), el XXVIII Premi Julio Antonio d’Escultura de la Biennal d’Art de la Diputació de Tarragona (1996), el Premi Baix Camp (2000) i el Premi de la IV Biennal d’Arts Plàstiques Rafael Botí (2003).
Manel Margalef
Amposta, 1963
Sense títol
1996
Tècnica mixta sobre tela
75 x 54 cm
L’obra de Manel Margalef és una obra en què es plasma el paisatge interior de l’artista i la incertesa de la pròpia existència. Les seves són peces personals en què es reflecteix la centralitat de conceptes com la memòria o les construccions i desconstruccions de la identitat.
Margalef és doctor en Belles Arts i llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Aquest artista és professor a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona, a més de ser docent al Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili.
Durant el transcurs de la seva trajectòria ha exhibit les seves obres en diverses exposicions individuals i col·lectives, entre les quals destaquen la Fira d’Art Contemporani de Santander a la Galeria Cànem (2003-2010), el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (2005), l’Art Forum de Berlin (2000) o la Galeria Almirante de Madrid (2004). A més, les obres de Manel Margalef han estat reconegudes en diverses ocasions. Va rebre el premi de pintura de la Biennal d’Art Ciutat d’Amposta (1991), el XXVIII Premi Julio Antonio d’Escultura de la Biennal d’Art de la Diputació de Tarragona (1996), el Premi Baix Camp (2000) i el Premi de la IV Biennal d’Arts Plàstiques Rafael Botí (2003).
Manel Margalef
Amposta, 1963
Sense títol
1996
Tècnica mixta sobre tela
75 x 54 cm
L’obra de Manel Margalef és una obra en què es plasma el paisatge interior de l’artista i la incertesa de la pròpia existència. Les seves són peces personals en què es reflecteix la centralitat de conceptes com la memòria o les construccions i desconstruccions de la identitat.
Margalef és doctor en Belles Arts i llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Aquest artista és professor a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona, a més de ser docent al Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili.
Durant el transcurs de la seva trajectòria ha exhibit les seves obres en diverses exposicions individuals i col·lectives, entre les quals destaquen la Fira d’Art Contemporani de Santander a la Galeria Cànem (2003-2010), el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (2005), l’Art Forum de Berlin (2000) o la Galeria Almirante de Madrid (2004). A més, les obres de Manel Margalef han estat reconegudes en diverses ocasions. Va rebre el premi de pintura de la Biennal d’Art Ciutat d’Amposta (1991), el XXVIII Premi Julio Antonio d’Escultura de la Biennal d’Art de la Diputació de Tarragona (1996), el Premi Baix Camp (2000) i el Premi de la IV Biennal d’Arts Plàstiques Rafael Botí (2003).
Santi Queralt
Barcelona, 1961
A. M.
1999
Oli sobre tela
175 x 175 cm
Santi Queralt és un artista multidisciplinari capaç de reformular i transportar les tècniques pictòriques cap a l’abstracció. Les seves obres tracen un ampli joc de textures, colors, gestualitats que reflecteixen harmonia i vitalitat alhora que aconsegueixen plasmar que el temps és efímer. Les composicions d’aquest artista esdevenen una constel·lació de cossos geomètrics que permeten que els espectadors s’endinsin en un cosmos pràcticament oníric on les diferents tonalitats generen sentiments i emocions. Mitjançant l’ús de diferents materials i tècniques, els espectadors són llançats a un espai on el temps deixa de ser el centre de l’existència. Les obres de Santi Queralt reflecteixen la subjectivitat i alhora són les manifestacions de la visió interior del mateix artista.
Queralt va estudiar a la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona) i va ser seleccionat per participar en diverses biennals i exposicions tant individuals com col·lectives. Entre les quals destaquen l’exposició “Barcelona in der Gegenwart”, a la Galeria Rathaus de Berlin, o l’exposició individual a la Galeria Spark Art a Den Bosch (Holanda). És un artista reconegut internacionalment i el 1984 va ser guardonat amb el primer premi de pintura “Amics de les Arts” de Terrassa.
Eduard Resbier
Barcelona, 1968
Sense títol
1995
Oli sobre tela
81 x 99,5 cm
A través d’un coneixement exhaustiu de tècniques com el dibuix o la pintura a l’oli, Eduard Resbier ha sigut capaç de crear un univers basat en l’abstracció i en el qual el temps i el no-temps composen les noves estructures de la natura. Profundament influenciades per la fotografia, les seves obres plasmen una nova concepció de la realitat en què la subjectivitat va molt més enllà de les perspectives obtingudes pels sentits. A través dels registres visuals, els tons monocromàtics i els jocs de grisos, l’artista confecciona atmosferes distorsionades de destrucció i desordre. Aquest fet ha permès que alguns crítics qualifiquessin les obres de Resbier de neoromàntiques i com una versió postcontemporània de les creacions d’artistes com Friedrich, Turner o Constable. La seves composicions són plenes d’impactes lumínics, de visions imaginàries, de paisatges naturals i de persones que penetren a la nostra realitat a través de les seves mirades, incertes, però plenes de vida. Les obres de Resbier il·lustren i reflecteixen els sentiments i la visió més íntima i personal de l’autor.
Des de l’inici del 1990, Eduard Resbier ha realitzat innombrables exposicions individuals i col·lectives a algunes de les galeries d’art més influents del panorama artístic mundial. El 1993 va rebre la beca d’Arts Plàstiques de la Fundació Banesto. A més a més, molts dels seus treballs formen part de col·leccions d’algunes de les institucions més cèlebres de l’àmbit nacional i internacional.
Eduard Resbier
Barcelona, 1968
Sense títol
1998
Oli sobre tela
130 x 194 cm
A través d’un coneixement exhaustiu de tècniques com el dibuix o la pintura a l’oli, Eduard Resbier ha sigut capaç de crear un univers basat en l’abstracció i en el qual el temps i el no-temps composen les noves estructures de la natura. Profundament influenciades per la fotografia, les seves obres plasmen una nova concepció de la realitat en què la subjectivitat va molt més enllà de les perspectives obtingudes pels sentits. A través dels registres visuals, els tons monocromàtics i els jocs de grisos, l’artista confecciona atmosferes distorsionades de destrucció i desordre. Aquest fet ha permès que alguns crítics qualifiquessin les obres de Resbier de neoromàntiques i com una versió postcontemporània de les creacions d’artistes com Friedrich, Turner o Constable. La seves composicions són plenes d’impactes lumínics, de visions imaginàries, de paisatges naturals i de persones que penetren a la nostra realitat a través de les seves mirades, incertes, però plenes de vida. Les obres de Resbier il·lustren i reflecteixen els sentiments i la visió més íntima i personal de l’autor.
Des de l’inici del 1990, Eduard Resbier ha realitzat innombrables exposicions individuals i col·lectives a algunes de les galeries d’art més influents del panorama artístic mundial. El 1993 va rebre la beca d’Arts Plàstiques de la Fundació Banesto. A més a més, molts dels seus treballs formen part de col·leccions d’algunes de les institucions més cèlebres de l’àmbit nacional i internacional.
Gemma Riba-Roca
Igualada, 1934
Sense títol
Aquarel·la sobre paper
73 x 59 cm
A través de l’ús de colors suaus, amables i càlids, l’obra de Gemma Riba Roca evoca la tendresa i transporta els espectadors a uns paratges plàcids i serens. Aquesta artista polièdrica ha treballat en diverses disciplines artístiques com la ceràmica, els olis o l’aquarel·la. Es va llicenciar en Belles Arts a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona) i des de llavors, sempre ha estat íntimament vinculada amb l’art. Ha il·lustrat diversos llibres i és l’autora de Cristina quiere amar. Gemma Riba Roca ha realitzat tasques de decoració d’interiors i aparadorisme. A més a més, ha rebut diversos reconeixements com la medalla de plata d’aquarel·la del Grup CECIARS de Barcelona i el primer premi del Sindicat d’Iniciativa de Bordeus. La seva obra ha format part de diverses exposicions tant de l’àmbit nacional com internacional, entre les quals es pot destacar l’exposició col·lectiva de l’Exposició Internacional de Washington (1967), l’exposició col·lectiva al Saló de les Nacions de París (1984) o l’exposició individual a la Moraleja de Madrid el 1982.
Gemma Riba-Roca
Igualada, 1934
Sense títol
Aquarel·la sobre paper
73 x 59 cm
A través de l’ús de colors suaus, amables i càlids, l’obra de Gemma Riba Roca evoca la tendresa i transporta els espectadors a uns paratges plàcids i serens. Aquesta artista polièdrica ha treballat en diverses disciplines artístiques com la ceràmica, els olis o l’aquarel·la. Es va llicenciar en Belles Arts a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona) i des de llavors, sempre ha estat íntimament vinculada amb l’art. Ha il·lustrat diversos llibres i és l’autora de Cristina quiere amar. Gemma Riba Roca ha realitzat tasques de decoració d’interiors i aparadorisme. A més a més, ha rebut diversos reconeixements com la medalla de plata d’aquarel·la del Grup CECIARS de Barcelona i el primer premi del Sindicat d’Iniciativa de Bordeus. La seva obra ha format part de diverses exposicions tant de l’àmbit nacional com internacional, entre les quals es pot destacar l’exposició col·lectiva de l’Exposició Internacional de Washington (1967), l’exposició col·lectiva al Saló de les Nacions de París (1984) o l’exposició individual a la Moraleja de Madrid el 1982.
Gemma Riba-Roca
Igualada, 1934
Sense títol
Aquarel·la sobre paper
73 x 59 cm
A través de l’ús de colors suaus, amables i càlids, l’obra de Gemma Riba Roca evoca la tendresa i transporta els espectadors a uns paratges plàcids i serens. Aquesta artista polièdrica ha treballat en diverses disciplines artístiques com la ceràmica, els olis o l’aquarel·la. Es va llicenciar en Belles Arts a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona) i des de llavors, sempre ha estat íntimament vinculada amb l’art. Ha il·lustrat diversos llibres i és l’autora de Cristina quiere amar. Gemma Riba Roca ha realitzat tasques de decoració d’interiors i aparadorisme. A més a més, ha rebut diversos reconeixements com la medalla de plata d’aquarel·la del Grup CECIARS de Barcelona i el primer premi del Sindicat d’Iniciativa de Bordeus. La seva obra ha format part de diverses exposicions tant de l’àmbit nacional com internacional, entre les quals es pot destacar l’exposició col·lectiva de l’Exposició Internacional de Washington (1967), l’exposició col·lectiva al Saló de les Nacions de París (1984) o l’exposició individual a la Moraleja de Madrid el 1982.
Carles Roig
Barcelona, 1960
Número 1
1996
Oli i vernís sobre tela
100 x 100 cm
Carles Roig és un és un artista polifacètic l’obra del qual inclou tant pintura com escultura. Es va graduar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona i, des de llavors, les seves peces han format part d’exposicions a diverses galeries d’art tant de l’àmbit nacional com internacional, entre les quals destaquen les exposicions a la Galeria Kerlin de Dublín, a la Galeria Ambrosino de Miami, a la Galeria Hong Kong de Hong Kong o al Círcol Eqüestre de Barcelona.
L’obra d’aquest artista barceloní és minimalista i clara. L’ús de figures geomètriques perfectes genera una sensació d’harmonia i ordre que remet a la idea d’unitat. A través de l’ús de tonalitats intenses i brillants —per exemple, l’ús de blaus, blancs, grocs, vermells, negres o grisos—, Carles Roig crea un univers vibrant i ple de vitalitat en què es reflecteix un joc entre conceptes, materials, textures i colors que fan de cada peça una composició única, original, innovadora.
Rafael Romero
Istambul
1995
Tècnica mixta sobre tela
100 x 162 cm (díptic)
Rafael Romero és un artista innovador. Les seves obres reflecteixen la il·lusió i els estímuls a partir dels quals va poder crear-les. Romero s’autoproclama un artista visceral, que només pinta quan la inspiració i les muses de l’art l’hi demanen. Per a ell, la pintura es concep com un joc entre colors, materials, idees i eines que busquen un resultat harmònic i equilibrat tant en les obres abstractes com en les figuratives.
Rafael Romero
Istambul
1995
Tècnica mixta sobre tela
73 x 60 cm
Rafael Romero és un artista innovador. Les seves obres reflecteixen la il·lusió i els estímuls a partir dels quals va poder crear-les. Romero s’autoproclama un artista visceral, que només pinta quan la inspiració i les muses de l’art l’hi demanen. Per a ell, la pintura es concep com un joc entre colors, materials, idees i eines que busquen un resultat harmònic i equilibrat tant en les obres abstractes com en les figuratives.
Rafael Romero
Mandala
1996
Tècnica mixta sobre paper de cotó i bastidor
27 x 27 cm
Rafael Romero és un artista innovador. Les seves obres reflecteixen la il·lusió i els estímuls a partir dels quals va poder crear-les. Romero s’autoproclama un artista visceral, que només pinta quan la inspiració i les muses de l’art l’hi demanen. Per a ell, la pintura es concep com un joc entre colors, materials, idees i eines que busquen un resultat harmònic i equilibrat tant en les obres abstractes com en les figuratives.
Manel Sagnier
Barcelona, 1891 - Barcelona, 1976
Masia catalana amb arbres
Sense data
Oli sobre tela
53 x 65 cm
Manel Sagnier Vidal, nascut a Barcelona l’any 1891, va ser un important pintor català format a l’acadèmia Baixas. Debutà l’any 1931 a les Galeries Laietanes de Barcelona abans de viatjar per Europa i els Estats Units per motius formatius. Un altre cop a la ciutat comtal, va començar a exposar freqüentment a galeries com La Pincoteca els anys 1955 i 1966, així com també a la Sala Rovira, el 1954, el Saló Cano de Madrid, el 1954, i la Sala Busquets, el 1956. Va participar a les Exposicions Nacionals dels anys 1942, 1944 i 1950. La seva obra gira entorn dels paisatges naturals, de vegades acompanyats per elements quotidians de la vida rural.
Juan Suárez
El Puerto de Santa María, Cadis, 1946
Sense títol (Erta III)
1999
Tècnica mixta sobre fusta
160 x 160 cm
Juan Suárez descriu la seva obra de la manera següent: “Està sotmesa a una geometria molt concreta. La situació de cadascú respecta els altres [...]. Això s’expressa en la meva obra, la geometria controlada, però també la descontrolada que apareix i distorsiona el pla. Un ordre que destrueixo per arribar al caos”.
Les obres de Juan Suárez es caracteritzen per la representació de profundes reflexions personals que introdueixen l’observador en un món desconegut en què la geometria es converteix en una eina capaç d’obrir les portes cap a la transcendència i l’espiritualitat.
Va estudiar Belles Arts i va iniciar estudis d’Arquitectura. No obstant això, la seva carrera ha estat lligada a l’acadèmia: és professor honorari del departament de projectes de l’ETSA i catedràtic de dibuix. A més a més, les seves obres han estat exposades, tant de manera individual com col·lectiva, en diversos museus nacionals i internacionals. Durant el transcurs de la seva carrera, Suárez ha rebut diversos guardons com el de Dibuix de la Biennal de Nuremberg o l’ARTEDER’82.
Joaquim Vayreda
Girona, 1843 - Olot, 1894
Paisatge del Pla d’en Bas amb el Puigsacalm al fons
Sense data
Oli sobre tela
21 x 34 cm
Vayreda, nascut el 1843 a Girona, va ser un dels pintors catalans més destacats del darrer terç del segle XIX. Després de formar-se a Barcelona amb Martí Alsina i posteriorment a París, fundà el Centre Artístic d’Olot, també conegut com l’Escola d’Olot. A diferència d’altres pintors que preferien el centre artístic barceloní, les obres de Vayreda es caracteritzen per representar una cosmovisió atmosfèrica focalitzada a captar la instantaneïtat i temporalitat de la naturalesa o de les pràctiques socials del món rural.
Josep Lluís Xuclà
Barcelona, 1956
Llibres
1997
Oli sobre tela
91 x 194 cm (díptic)
Des de les darreres dècades del segle XX, l’obra de Josep Lluís Xuclà ha transgredit tots els límits artístics i ha transformat les clàssiques nocions de decoració, il·luminació i disseny. La seva obra es basa en formes minimalistes i en l’harmonia entre cada una de les parts de la composició. Xuclà es va llicenciar en Interiorisme a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics Llotja de Barcelona i posteriorment, es va iniciar en el món del disseny gràfic. No obstant això, a partir de la dècada dels noranta la seva carrera va centrar-se en la realització de projectes d’il·luminació i de decoració d’interiors i exteriors des de la seva fase inicial. Xuclà ha realitzat col·laboracions amb diversos estudis d’arquitectura i paisatgisme. Les seves obres han estat exposades en diversos espais, entre els quals destaquen la Sala Sèneca de Barcelona, la Sala Casa del Llimoner a Mataró, La Sala Hispano de Barcelona, el Saló OFITEC de Madrid i la Galeria La Sirena de Cadaqués.
Les seves obres formen part de diverses col·leccions tant de l’àmbit nacional, (per exemple la de la Universitat Internacional de Catalunya o la del Restaurant Windsor de Barcelona) com de l’àmbit internacional, com la d’Ahrend, a Holanda. A més, les composicions de Xuclà han estat premiades en diverses ocasions amb guardons com el Red Dot Design Award (2005), el Good Design Award (2008) o l’If Product Design Award (2006).
Pere Ynglada i Sallent
Santiago de Cuba, 1881 - Barcelona, 1958
Curses a l’hipòdrom
Sense data
Tinta xina i aquarel·la
43 x 37 cm
Pere Ynglada va néixer a Santiago de Cuba l’any 1881. Va ser un important dibuixant que rebé formació acadèmica al Cercle Artístic de Sant Lluc, a Barcelona, un centre artístic propulsat pels germans Llimona. Col·laborà com a dibuixant en revistes històriques com L’Esquella de la Torratxa i la revista Iberia, i també va ser amic de pintors avantguardistes com Juan Gris i Josep Sunyer durant la seva estada de més de trenta anys a París. Ynglada va exposar en importants centres artístics de Barcelona com la Sala Parés l’any 1906 i les Galeries Laietanes l’any 1914. Els seus dibuixos giraven entorn de temàtiques circenses, animals i detalls de la vida urbana i es caracteritzen per tenir un traç molt depurat.
Autor desconegut
Pentecosta
Autor desconegut
Brodat del 1734