UIC Barcelona celebra el seu primer quart de segle de viatge a Terra Santa

La història s’escriu amb passes curtes. O llargues, també: tot depèn de l’embranzida de cada persona. En línia recta o corba. Fent saltirons o ziga-zagues. La Història, en majúscula, és la suma de moltes històries que fan que aquest món sigui increïblement únic. Per això, què pot ser millor que celebrar els 25 anys de UIC Barcelona en una terra, un dels centres de totes les històries? Amb aquesta idea, hi van anar un grup de la nostra universitat, aprofitant el pont de la Immaculada.

El pelegrí és, en paraules de la Viquipèdia, “el que viatja a un lloc sant de la seva religió com a mostra de fe o per complir una promesa”. Anar a les terres que fa dos mil anys va trepitjar Jesús converteix aquest viatge en un autèntic pelegrinatge. Els protagonistes, un bon grup de persones, en representació de UIC Barcelona.

La basílica de l’Anunciació, la muntanya de les benaurances i la de Sió, Cafarnaüm, el Qumran… De Tiberíades, al Tabor; del Jordà al mart Mort; de Jerusalem a Betlem… Per descomptat, no hi podien faltar els llocs més sants, en els quals es van viure els moments centrals de la vida pública de Jesús: el Cenacle, l’hort de les oliveres, la via dolorosa o el Sant Sepulcre.

Eren visites emotives que feien molt fàcil traslladar-se dos mil anys enrere, a l’època en què va viure Crist i recordar, per exemple, les noces de Canà, on Jesús va fer el seu primer miracle, a petició de la seva Mare: convertir l’aigua en vi. A aquesta localitat, els matrimonis van poder fer la renovació de les promeses, en una cerimònia amb aquesta finalitat.

Emotives i significatives, com la de la Basílica de la Nativitat, de Betlem, un dels temples cristians més antics. Actualment, la basílica és la combinació de dues esglésies construïdes segons la tradició en el lloc on va néixer Jesús. Està administrada per catòlics i ortodoxos grecs, encara que avui és un lloc sagrat tant per als cristians com per als musulmans. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2012. És especialment significativa per la manera com s’hi entra: una porta molt petita. L’única manera d’entrar-hi és ajupint-se, com si es tractés d’un acte d’humilitat. Com tot un Déu, que es va abaixar fent-se home.

Com un Nen va canviar la Història, en majúscula. La Història feta de moltes petites històries. Les del grup que, en representació de UIC Barcelona van viatjar fins a Terra Santa. Les de cada persona de la Universitat i de tot el món.

Galeria